DetalleParticipacionPublica

Consulta
Tancada
Rang de la Norma:
Disposició d'altres autoritats
Caràcter de la consulta:
Normatives
Tipus de participació
Consulta pública prèvia

Antecedents de la norma

A la fi de 2016 la Comissió Europea en el marc del “Paquet d'Hivern” va proposar situar a la ciutadania al centre de la transició energètica. En concret, la Directiva de foment d'energies renovables exigeix que els Estats membres garanteixin als consumidors el dret a produir, consumir, emmagatzemar i vendre la seva pròpia energia renovable.

La participació dels ciutadans i autoritats locals en els projectes d'energies renovables, a través de comunitats energètiques locals, pot generar un valor afegit significatiu pel que fa a l'acceptació local de les energies renovables i a l'accés a capital privat addicional. Això es traduirà en inversions locals, una major llibertat d'elecció per als consumidors i una participació major dels ciutadans en la transició energètica. Addicionalment, la ciutadania pot, tant estimular l'adopció de polítiques i potenciar una major responsabilitat social i ambiental de les empreses, com participar de l'ocupació generada. La transició cap a un sistema energètic descarbonizado és un desafiament tecnològic i social de primera magnitud, però també una oportunitat per donar un paper central a la ciutadania en el sector energètic.

A nivell europeu, aquesta participació ciutadana s'ha materialitzat a través de cooperatives energètiques, iniciatives municipals o moviments ciutadans facilitats per sistemes de “crowdfunding” o “crowdlending”. El repte és promoure el rol proactiu de la ciutadania en la transició energètica, desenvolupant el potencial social, partint d'un model en què una part de la ciutadania participa activament en tasques en benefici de la comunitat en l'àmbit energètic de manera que es promogui aquest model.

En l'àmbit tèrmic, les xarxes de distribució de calor i fred són una valuosa eina per a l'impuls de les comunitats energètiques, així com per a la reducció del consum de combustibles fòssils i d'emissions de CO2, i com a via d'integració dels sectors elèctric i tèrmic. No obstant això, la seva implantació efectiva a Espanya és relativament petita en comparació del nostre entorn.

Problemes que es pretenen solucionar amb la nova norma

En aquest procés de consulta pública prèvia se sol·licita als participants que responguin a totes o a part de les preguntes que es formulen a continuació:

Nota: en la consulta utilitzarem el terme “comunitats energètiques locals” per referir-nos al conjunt de Comunitats d'Energies Renovables i de Comunitats Ciutadanes d'Energia. En les seves respostes, faci distinció entre aquestes figures, segons estimi necessari.

General

  1. ¿Quins aspectes considera que haurien d'abordar-se per a l'impuls de les Comunitats Energètiques Locals?
  2. ¿Quines mesures concretes creu necessàries per al seu desplegament?
  3. ¿Quins aspectes transversals, socials, mediambientals, d'equitat… han de considerar-se? ¿En quins aspectes poden contribuir les Comunitats Energètiques a aconseguir els objectius de: a) l'Estratègia de Transició Justa i b) l'Estratègia Nacional de Prevenció i Lluita contra la Pobresa i l'Exclusió social ¿Quina paper han de jugar les Administracions públiques en aquests aspectes?

Aspectes jurídics

  1. ¿Quins marcs jurídics tant en l'àmbit local/autonòmic del nostre país, o a nivell europeu/internacional, considera bona pràctica i per què? ¿Quines iniciatives ja existents al nostre país, o a nivell europeu/internacional es poden considerar una referència i són fàcils d'encaixar en el concepte de comunitat energètica local?
  2. ¿Com creu que han de traslladar-se les Comunitats d'Energia Renovable i les Comunitats Ciutadanes d'Energia a l'ordenament jurídic espanyol?
  3. En la seva opinió, ¿quin és l'enfocament apropiat per definir la/s entitat/és jurídiques més adequades per a les Comunitats Energètiques Locals?
  4. ¿Què drets i obligacions normatives i econòmiques haurien d'establir-se per a aquestes figures amb la finalitat de protegir tant als participants de les mateixes com als consumidors que no participin en elles?
  5. ¿Quines actuacions es podrien emprendre per a l'impuls tècnic i econòmic de les xarxes de distribució de calor i fred?

Barreres i oportunitats

  1. ¿Quins considera que són les barreres regulatòries, socials, econòmiques o de qualsevol naturalesa que dificulten actualment el desplegament de les comunitats energètiques locals des del punt de vista de: a) els ciutadans, b) les pimes, c) les autoritats locals , d) altres actors? ¿Quina barrera considera més limitant?
  2. ¿En quins sectors i de quina manera creu que les comunitats energètiques locals podrien contribuir de manera més eficaç i eficient a descarbonizar l'economia?
  3. ¿Què cobeneficios poden aportar les Comunitats Energètiques a la ciutadania i al medi ambient? ¿Quines oportunitats suposen les Comunitats Energètiques per a la reactivació econòmica i el desenvolupament de nous models de negoci?

Marco facilitador

  1. ¿Com fomentaria la innovació en models de negoci relacionats amb les comunitats energètiques locals en els sectors de les energies renovables, elèctric, d'eficiència energètica, del transport o altres serveis energètics?
  2. Els models de negoci de les Comunitats Locals d'Energia creen valor no financer, amb impacte social positiu,  ¿com es podrien capturar i mesurar aquests valors no financers?

Actors

  1. ¿Qui hauria d'actuar com a motor impulsor de les Comunitats Energètiques Locals? ¿Quin paper han de jugar les Administracions públiques?
  2. ¿Quin és la forma òptima i els factors crítics per fomentar la participació dels ciutadans en les Comunitats Energètiques Locals? Una vegada que participen com a socis / membres de les mateixes, ¿quin és la millor forma perquè participin en la presa de decisions i en la seva governança?

Objectius de la norma

Marco europeu

La Directiva (UE) 2018/2001 del Parlament Europeu i del Consell, d'11 de desembre de 2018, relativa al foment de l'ús d'energia procedent de fonts renovables, estableix l'obligació als Estats membres de garantir que els consumidors tinguin dret a participar en una comunitat d'energies renovables, alhora que mantenen els seus drets o obligacions com a consumidors finals. D'igual forma estableix que les comunitats d'energia renovable tinguin dret a produir, consumir, emmagatzemar, o vendre energies renovables, o bé, compartir en el si de la comunitat l'energia renovable que generin les unitats de producció propietat d'aquesta comunitat i accedir a tots els mercats d'energia. Així mateix, estableix com a mandat per als Estats membres el proporcionar un marc que permeti fomentar i facilitar el desenvolupament de les comunitats d'energies renovables.

La trasposició de certs aspectes sobre comunitats d'energies renovables s'ha realitzat a través del Reial decret-llei 23/2020, de 23 de juny, pel qual s'aproven mesures en matèria d'energia i en altres àmbits per a la reactivació econòmica, mitjançant la modificació de diversos articles de la Llei 24/2013, de 26 de desembre, del Sector Elèctric. En el seu Article 4.j. es defineixen les Comunitats d'Energies Renovables com a “entitats jurídiques basades en la participació oberta i voluntària, autònomes i efectivament controlades per socis o membres que estan situats en les proximitats dels projectes d'energies renovables que siguin propietat d'aquestes entitats jurídiques i que aquestes hagin desenvolupat, els socis de les quals o membres siguin persones físiques, pimes o autoritats locals, inclosos els municipis i la finalitat primordial dels quals sigui proporcionar beneficis mediambientals, econòmics o socials als seus socis o membres o a les zones locals on operen, en lloc de guanys financers.” Per tant, aquestes comunitats poden basar-se en instal·lacions de qualsevol vector energètic, sempre que sigui renovable.

La Directiva (UE) 2019/944 del Parlament europeu i del Consell, de 5 de juny de 2019, sobre normes comunes per al mercat interior de l'electricitat, recull la figura de Comunitat Ciutadana d'Energia, definint-la com “una entitat jurídica que: es basa en la participació voluntària i oberta, i el control efectiu de la qual ho exerceixen socis o membres que siguin persones físiques, autoritats locals, inclosos els municipis, o petites empreses; que el seu objectiu principal consisteix a oferir beneficis mediambientals, econòmics o socials als seus membres o socis o a la localitat en la qual desenvolupa la seva activitat, més que generar una rendibilitat financera, i participa en la generació, inclosa la procedent de fonts renovables, la distribució, el subministrament, el consum, l'agregació, l'emmagatzematge d'energia, la prestació de serveis d'eficiència energètica o, la prestació de serveis de recarrega per a vehicles elèctrics o d'altres serveis energètics als seus membres o socis.” Aquestes comunitats estan limitades al sector de l'energia elèctrica, procedent o no de fonts renovables.

Aquesta directiva estableix l'obligació als Estats membres d'oferir un marc jurídic favorable per a les comunitats ciutadanes d'energia que garanteixi que: la participació en la mateixa sigui oberta i voluntària; els seus socis o membres tinguin dret a abandonar la comunitat; els seus socis o membres no perdin els seus drets i obligacions com a clients domèstics o actius; el gestor de la xarxa de distribució cooperi, a canvi d'una compensació justa avaluada per l'autoritat reguladora, amb les comunitats ciutadanes d'energia per facilitar transferència d'electricitat entre aquestes; les comunitats ciutadanes d'energia estiguin subjectes a procediments i taxes, inclosos el registre i la concessió de llicències, equitatius, proporcionals i transparents, així com a unes tarifes d'accés a la xarxa transparents i no discriminatòries, que reflecteixin els costos de conformitat amb l'article 18 del Reglament (UE) 2019/943, i que garanteixin que contribueixin de manera adequada i equilibrada al repartiment general dels costos del sistema.

El text també estableix que els Estats membres garantiran que les comunitats ciutadanes d'energia: puguin accedir a tots els mercats organitzats; es beneficiïn d'un tracte no discriminatori i proporcionat en les seves activitats, drets i obligacions com a clients finals, generadors, subministradors, gestors de xarxes de distribució o participants al mercat que prestin serveis d'agregació; siguin responsables econòmicament dels desviaments que causin en el sistema elèctric; siguin tractades com a clients actius respecte al consum d'electricitat autogenerada; tinguin dret a organitzar dins de la comunitat ciutadana d'energia un repartiment de l'electricitat produïda per les unitats de producció que pertanyin a la comunitat. D'altra banda, els Estats membres podran disposar en el marc jurídic favorable que les comunitats ciutadanes d'energia tinguin dret a posseir, establir, adquirir o arrendar xarxes de distribució i gestionar-les autònomament.

Ambdues figures de comunitats d'energies renovables i comunitats ciutadanes d'energia tenen com a fi la participació dels ciutadans i autoritats locals en els projectes d'energies renovables, la qual cosa permetrà una major acceptació local d'aquestes energies i accés a capital privat addicional i serà clau per a la transició energètica cap a una economia basada en energies renovables.

Marco estatal

El Marc Estratègic d'Energia i Clima llançat al febrer de 2019 conté les iniciatives necessàries per modernitzar l'economia i iniciar la transició cap a una economia descarbonizada. Dins d'aquest Marc es troba el Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima 2021-2030, actualitzat al gener de 2020, on s'estableixen objectius i polítiques i mesures en línia amb un escenari per aconseguir la neutralitat climàtica abans de 2050.

En “la Mesura 1.13. Comunitats energètiques locals” del Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima (PNIEC) s'estableixen les línies d'actuació per desenvolupar el marc normatiu apropiat que defineixi aquestes entitats jurídiques i afavoreixi el seu desenvolupament.

Aquest marc normatiu haurà de tenir en compte les figures legals susceptibles de constituir-se en comunitats energètiques locals, com aquelles derivades de l'associacionisme, cooperatives, gestors de polígons industrials, parcs tecnològics, comunitats de propietaris o zones portuàries, etc.

A més, es contemplen mesures de simplificació administrativa i promoció de projectes demostratius que identifiquin i desenvolupin models de negoci viables per a diferents tipus de projectes.

Addicionalment, el Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima (PNIEC), en “la seva Mesura 1.6. Marco per al desenvolupament de les energies renovables tèrmiques”, estableix com a mecanisme de promoció de xarxes de calor i fred el desenvolupament de comunitats energètiques renovables lligades a xarxes de climatització incloent capacitació tècnica en l'àmbit municipal.

També es poden assenyalar una sèrie de mesures d'aquest Pla que estan basades en o contribueixen cap a la participació ciutadana en l'àmbit energètic, element clau per a les comunitats energètiques locals:

  • “Mesura 1.2. Gestió de la demanda, emmagatzematge i flexibilitat”, on un dels seus objectius és el foment de la participació ciutadana en la gestió de la demanda.
  • “Mesura 1.4. Desenvolupament de l'autoconsumo amb renovables i la generació distribuïda”, assenyalant l'autoconsumo col·lectiu com a punt de partida per a les comunitats energètiques locals.
  • “Mesura 1.14. Promoció del paper proactiu de la ciutadania en la descarbonización”, amb objectius com empoderar a la ciutadania, promoure la seva participació en la transició energètica o promoure la mobilització dels fons disponibles per part de la ciutadania per contribuir a finançar la transició energètica renovable o per gestionar la seva pròpia energia.
  • “Mesura 1.19. Generació de coneixement, divulgació i sensibilització”, per promoure la participació proactiva de tots els actors de la transició energètica.
  • “Mesura 2.15. Comunicació i informació en matèria d'eficiència energètica”, amb mesures de comunicació i informació per transformar els hàbits de consum energètic o orientades a consumidors vulnerables.

“Mesura 5.8. Innovació social pel clima”, amb un dels seus objectius sent recolzar la realització de projectes d'innovació social i urbana.

Actualment es troben en elaboració l'Estratègia Nacional d'Autoconsumo i l'Estratègia d'Emmagatzematge i recentment es va tancar la consulta pública prèvia sobre Accés a dades i evolució del sistema de comptadors elèctrics. Totes elles contribueixen també a fi d'aquesta consulta, tenint en comú la participació ciutadana com a motor tractor en major o menor mesura, i les sinergies entre elles seran definides.

També l'Estratègia de Descarbonización a llarg termini (ELP) 2050, en el seu capítol 7.1. “El paper de la ciutadania”, captura la importància de comptar amb la implicació de la societat de manera estable per a la transformació del sistema energètic i de l'economia cap a un país climàticament neutre en 2050, posicionant a la ciutadania al centre del sistema energètic.

Finalment, en un context de recuperació i reconstrucció econòmica després de la crisi sanitària, les comunitats energètiques locals poden jugar un paper rellevant en la generació ràpida d'activitat i ocupació, no solament de forma directa sinó també per l'efecte tractor sobre les diferents cadenes de valor locals i l'estalvi en costos energètics per a consumidors domèstics, industrials o del sector serveis o públic. En el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència publicat a l'octubre de 2020, sota la política palanca 1, “Agenda urbana i rural i lluita contra la despoblació”, la línia d'acció 2 “Pla de rehabilitació d'habitatge i regeneració urbana” comprèn un pla de transició energètica per l'Espanya buidada, que pretén impulsar les comunitats energètiques, la rehabilitació i la regeneració i el suport a l'energia sostenible i assequible en municipis de menys de 5.000 habitants, com a palanca de generació d'ocupació i d'atracció d'activitat.

Continuant la labor capturada en el document de treball "Guia per al desenvolupament d'instruments de foment de comunitats energètiques locals [PDF]", es proposa aquesta consulta pública la finalitat de la qual és recaptar, directament o a través de les seves organitzacions representatives, l'opinió dels col·lectius i entitats interessades, de les administracions i dels agents potencialment involucrats el desenvolupament de Comunitats Energètiques Locals, sobre el plantejament per a la transposició de les citades directrius europees a l'ordenament jurídic espanyol, la identificació de prioritats i principals reptes, així com potencials mesures per poder superar-los.

Termini de remissió

Termini per presentar al·legacions des del dia dimarts, 17 de novembre de 2020 fins al dia dimecres, 2 de desembre de 2020

Presentació d'al·legacions

Les al·legacions podran remetre's a l'adreça de correu: bzn-comunidadenergia@miteco.es

Només seran considerades les respostes en les quals el remitent estigui identificat.

Amb caràcter general les respostes es consideraran no confidencials i de lliure difusió. Les parts que es considerin confidencials hauran de ser específicament assenyalades i delimitades en els comentaris, motivant les raons d'aquesta qualificació.

Annexos